Páginas vistas en total

ALFON LIBERTAD

miércoles, 11 de mayo de 2011

Veritable socialisme

Aquest gran invent del capitalisme, que son les societats anònimes, preveu que els accionistes de qualsevol empresa assumeixin tan sols la pèrdua del valor de les accions que tenen, però que no tinguin cap més responsabilitat subsidiària. Si hi ha guanys, perfecte, si no, tampoc no hauran d'aportar mes diners; simplement, invertiran en un altre negoci. Un dels altres mals del capita1isme, doncs, és que els beneficis es privatitzen, però en canvi les pèrdues se socialitzen. És a dir, quan hi ha beneficis, aquests són per als propietaris de les empreses; ara bé, quan hi ha pèrdues paga el govern, és a dir: paguem tots.

I aquest es una altra de les grans xacres de les societats capita1istes: s'ha separat el capital del treball. Abans els empresaris estaven units al destí del seu negoci. Si l'empresa anava bé, aquests guanyaven diners, si no, es podien arruïnar. Ara el qui posa el capital molt poques vegades treballa en aquest negoci. Les grans companyies tenen, per una banda, accionistes, per altra, treballadors i, finalment, uns directius que sovint ni tan sols tenen participació a l'empresa. Les conseqüències d’aquest sistema es que es privilegia l'interès del capital per damunt del treball i es desvirtua del tot la idea genuïna d'empresa. Al cap i a la fi, una empresa no hauria de ser res més que la conjunció de l'interès d'aquell qui té un capital i d’aquell qui aporta un treball per produir quelcom que sigui útil per a la societat. El primer veurà el seu capital remunerat i el segon, el seu treball.

Una possible solució seria la cogestió. És a dir, l’empresa hauria de ser gestionada pels seus directius, però en el moment en què es reunís el consell d'administració de l'empresa per decidir, els treballadors hi haurien de poder ser i tenir dret a veu i a vot. Una altra alternativa, encara: crear societats en les quals la responsabilitat fos col-lectiva. És a dir: fer cooperatives. Entre molts altres avantatges, el capital i el treball estarien units en una mateixa persona i, per tant, esdevindrien molt mes difícils els acomiadaments i les deslocalitzacions. I la darrera opció seria l'autogestió de les empreses, tal com es va fer a Iugoslàvia durant el govern de Tito, qui, per cert, es va inspirar en la col·lectivització de les empreses catalanes durant la Segona República. Els mitjans de producció haurien de ser dels treballadors. El veritable socialisme seria aquest i no pas el de la Unió Soviètica, que a més tenia una gran obsessió per les armes i volia tenir tants míssils com els Estats Units, això sí, sense tenir els diners suficients per participar en aquesta carrera armamentística.

Arcadi Oliveres, Aturem la crisi

Angle editorial, pàgs. 63-65

2 comentarios:

  1. Me hago una idea de las posibles soluciones que comenta si pienso "en pequeño", pero, para las grandes empresas que se mueven a nivel internacional, ¿serían viables las propuestas?

    Creo que el hecho de que se rescate a las empresas (a las grandes... porque los pequeños empresarios autónomos se van a pique con su empresa si ésta va mal y salen adelante si ésta va bien)es porque se las considera generadoras de empleo, es decir, el beneficio de cara a los trabajadores, no es el económico, sino el hecho de que les facilitan un puesto de trabajo y por tanto, ante la posible pérdida, piden dinero de todos para que no pierdas ese puesto de trabajo... Es decir, piden ayuda económica para que tú sigas teniendo "tu beneficio": o sea, un puesto de trabajo.
    Mientras, el beneficio económico del trabajo realizado, se lo queda la empresa y el trabajador recibe su salario de forma "más o menos estable": no cobras más en tiempos de bonanza de la empresa... pero dejas de cobrar en tiempos de crisis...
    :-S

    PD.: Soy "luzdeluciernaga", pero no me deja registrarme O_o

    ResponderEliminar
  2. Lo que quieren las grandes empresas es atar sus perros con nuestras longanizas: nunca pierden. Cuando la cosa va bien, aprietan a sus trabajadores, que no participan de los benificios; cuando va mal, los aprietan más todavía y echan mano del estado para no presentar una suspensión de pagos o para no llevarse la empresa a un país "en vías de desarrollo", es decir, en vías de esclavitud capitalista.

    ResponderEliminar